Un Mes en el Campo, publicat a Espanya per l'editorial Pre-Textos el 2004, és una novel·la breu que va aparèixer i desaparèixer de les taules de novetats sense que fos rebuda amb l'entusiasme que mereix i a la qual hem prestat atenció, alertats per l'exquisit paladar d'un lector provat com Antoni Carbonell, a qui des d'aquí agraïm la recomanació. Donar notícia de l'existència d'un bon llibre converteix el mediador en benefactor.
Però per què donar-hi més voltes. Un Mes en el Campo no és només un bon llibre. És un llibre excel·lent. Una novel·la concebuda com un cant a la sensibilitat i plasmada amb la senzillesa i la profunditat que només arriben a posseir les coses belles i delicades. Perquè això passi, perquè una novel·la transmeti aquest sentit de la bellesa, inherent però esquiu, implícit però incògnit, que posseeixen les coses que ens envolten i a les quals, per la seva quotidianitat i proximitat, ignorem i desatenem, es requereix un exercici titànic de concisió i frugalitat. Així modela J.L. Carr la història de Tom Birkin, un supervivent de la Primera Guerra Mundial que recala en un poblet del nord d'Anglaterra per restaurar una pintura mural medieval de la parròquia. Amb les seqüeles psíquiques causades per la guerra ben visibles encara i recentment abandonat per la seva dona, Birkin emprendrà el doble repte de reparar el mural i restaurar el seu equilibri mental. Allà coincidirà amb Moon, un arqueòleg encarregat de localitzar la tomba d'un avantpassat de la senyoreta Hebron, a compte de qui corren les despeses de restauració i exhumació. Restauració d'un mural al sostre i exhumació d'un cadàver sota terra, l'altura que exigeix elevació i la profunditat que requereix immersió, pujar al cel i baixar als inferns, dues tasques aparentment contraposades però que s'acomoden alternativament en la vida dels éssers humans. L'aspiració de Birkin serà la de remuntar el vol, contraposada a la inclinació de Moon de tocar l'abisme, i per aquesta dura ascensió, no tant a la santedat sinó simplement a la humanitat, Birkin iniciarà un trànsit que el conduirà a conèixer l'amor i confraternitzar amb la modesta població de Oxgodby, lliurant-se a la tolerància, la comprensió i al sentiment de pertinença. Però el valor que predomina en Un Mes en el Campo és el de la brevetat de la felicitat, un estat extàtic fugaç i fugisser, impossible d'aprehendre i retenir, esmunyedís per entre els dits quan es fonamenta en una cosa tan volàtil com l'amor i, en canvi, aquesta mateixa felicitat tan efímera i passatgera persisteix estable i permanent en la percepció dels cicles naturals, duradora en l'esdevenir diari de les tasques estacionals, sòlida com el ciment quan tolera la dinàmica de l'etern retorn. Entendre aquesta tensió entre els dos estrats del temps, entre la visió lineal en què un fet esdevé en un punt concret del temps, i la visió circular en què tot moment espera la seva repetició, formarà part de la feina de restauració interior de Birkin. Eliminar les capes supèrflues per accedir a la veritable essència implicarà renúncies i revolts, i només l'accés als racons més profunds de l'ànima, com si aquesta fos una pintura que cal treure a la llum, permetrà a Birkin ser espectador privilegiat de la bellesa del món.
En fi, qui més qui menys es considera a si mateix dotat de sensibilitat i atent a la bellesa que ens envolta. Una impostura. Tan gran experiència només pot estar a l'abast dels que sàpiguen apreciar aquest llibre en la seva justa mesura.
Esteve [9 de setembre de 2015]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada