Hi ha novel-les que són una oferta. Tenen tants registres que es pot dir que hom adquireix diverses novel-les en lloc d'una de sola, com aquestes publicitades promocions de 2 x 1. Zazie en el Metro és una obra de múltiples registres, a la qual un ha de enfrontar-se amb el coneixement que amb una sola lectura no n'hi ha prou i amb la missió i el deure d'aprofundir en les variades facetes subjacents al text. Res d'estranyar si atenem al fet que Raymond Queneau, en una altra de les seves obres imprescindibles, va ser capaç de crear un sonet que, a força de desplegar-se i combinar-se de nombroses maneres, acabava donant lloc a milers de sonets diferents (el llibre en qüestió es diu Cent mil milliards de poèmes i ha estat homenatjat recentment per diversos escriptors en el volum de l'Editorial Demipage Cien mil millones de poemas).
En Zazie en el Metro trobem de tot. Zazie és una joveneta de l'extrarradi que arriba a París amb la il-lusió de viatjar amb metro i troba com contratemps una vaga que impedeix la realització del seu desig (novel-la d'iniciació). Zazie, acompanyada del seu oncle Gabriel, coneixerà el París del carrer en successius viatges a peu o en taxi, patint des raptes fins persecucions (novel-la de viatge o odissea itinerant). Gabriel, un homenàs com un armari, es guanya la vida transvestint-se en un espectacle nocturn, el que suscita en Zazie el dubte sobre la sexualitat del seu oncle (qüestió de gènere). Un dels personatges és, alhora, suposat pederasta i suposat policia (debat sobre la identitat i sobre l'autoritat). Apareix un grup de turistes que revelen la seva admiració només per allò que sona a autènticament francès, encara que no tingui sentit ni contingut (crítica anticipada al turisme de masses i al culte al monument). Els equívocs són constants (farsa vodevilesca), algun personatge mor (tragèdia), sorgeixen escenes d'amor (novel-la romàntica) i seguim sense saber si Zazie acaba complint el seu somni de viatjar en metro (novel-la d'intriga). La extravagància de les situacions és el llenç on s'entremesclen els gèneres, els temes i les trames, on el lector descobreix mil camins diferents, tots insinuats i cap revelat. Zazie tornarà a casa sense haver conegut París. Els seus tutors són incapaços de mostrar-li la ciutat al confondre un monument amb un altre i Zazie acaba enyorant més que mai el seu desitjat viatge en metro, en què el sol esment dels noms de les estacions (Opèra, Invàlids, Louvre, Bastilla, Orsay) hagués aportat més informació turística que la del seu esbojarrat periple exterior (Meg Ryan repetirà mala sort en l'excel-lent comèdia French Kiss: ansiosa de veure la Tour Eiffel, aquesta se li anirà apareixent a l'esquena en diferents reflexos sense arribar a oferir-se-li a la vista ). En fi, un excel-lent assaig de Roland Barthes inclòs a Ensayos Críticos (Seix Barral) ofereix noves explicacions a l'univers contingut en la novel-la.
Però si alguna cosa és Zazie en el Metro és un exercici de llenguatge, com la majoria de les obres dels membres d'Oulipo, grup al qual pertanyia Queneau. Insatisfet amb l'acadèmica distinció entre llenguatge escrit i llenguatge parlat com dos tipus diferents d'expressions de la llengua francesa, Queneau experimenta amb el que anomenarà neo-francès, una mena de francès parlat (amb les seves connotacions d'argot, sintaxi extraviada i translació fonètica) plasmat i reproduït en el paper escrit. Aquest atreviment, al qual s'unirien altres membres com Perec o Roubaud a França o il-lustres "estrangers" com Cortázar i Calvino), fa que la traducció de novel-les com Zazie en el metro es converteixi en un veritable tour de force. Lamentablement, aquesta nova edició de l'editorial Marbot, lluny de proposar una nova traducció, aprofita la de Fernando Sánchez Dragó publicada fa anys a Alfaguara que, encara que solvent i professional, mereixeria contrastar-se amb alguna altra menys tímida respecte a la franquesa del llenguatge i més exhaustiva respecte a les notes explicatives (la llengua catalana espera igualment una traducció que competeixi amb la de Jaume Fuster, més de 25 anys ja). Màrius Serra del món sencer, ¡postuleu-vos ja!
Esteve [13 de desembre de 2011]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada